diumenge 26 de febrer de 2012

La vida extraterrestre


Els extraterrestres del planeta Mega-Alfa-7,8-Ping-Pong es dirigeixen al planeta que ells anomenen Aigua-Ping-Pong-1,5 disposats a investigar la balena blava, que és l'ésser viu més gran, fort, poderós i interessant que han detectat per allà els seus científics.

Els extraterrestres del planeta Mini-Omega-Qasi-U-B-ig es dirigeixen al planeta que ells anomenen Orgànic-Qasi-U-B-ig disposats a investigar els bacteris, que és l'ésser viu més antic, nombrós, indestructible i interessant que han detectat per allà els seus científics.

Els extraterrestres del planeta Mega, etc. i Mini, etc. arriben al planeta que els humans anomenen Terra, però la seva tecnologia és tan diferent que no són detectats ni pels sofisticats radars dels astrònoms de la NASA, ni per cap altre enginy humà. Els primers, de seguida es perden perfectament camuflats en la immensitat dels oceans, i els segons, de seguida es fan totalment indetectables en la minúscula escala microscòpica.

Els humans, mentrestant, continuen rastrejant incansablement les estrelles a la recerca de vida intel•ligent al Cosmos, preguntant-se si estan sols a l'Univers. I sembla que ningú de tota la immensa multitud d'éssers vius i intel•ligents del Cosmos no es molestarà mai a fer-los saber la veritat sobre la seva solitud. Ni tan sols els gats, éssers extraterrestres, que fa temps que han adoptat l'home com a, certament peculiar, ésser viu de companyia.

25 comentaris:

  1. a vegades em sento com una extraterrestre... vull dir que passo tan desapercebuda com ells :)

    bon diumenge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Núria quant de temps! Pensava que havies tancat el blog, però ja veig que no. Perduts en la immensitat de la xarxa, del Cosmos o de qualsevol carrer de Barcelona és fàcil sentir-se així. Segons com fins i tot és bo. Però a veure si ens tornem a fer companyia virtual. Fins aviat!

      Elimina
  2. La nostra percepció depèn sempre de l'escala d'observació. Els humans passem molt temps mirant el nostre melic, així que moltes coses passen desapercebudes per a nosaltres, la qual cosa no significa que no existeixin. Quins gatets tan bonics!
    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Idoia (per abreviar, si m'ho permets), segur que l'ésser humà és el campió mundial del Cosmos en mirar-se el propi melic i considerar-lo una obra mestra i el centre de l'Univers. Els gatets sempre són molt monus!
      Abraçada

      Elimina
  3. El meu gat segur que em considera una raça inferior. M'ho demostra colant-se a llocs on jo ni sabia que existien. En tinc més d'un, per cert, de gat ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta, els gats són molt llestos i imprevisibles. Però deu ser molt estressant tenir-ne més d'un com amo, això sí. Miols i salutacions!

      Elimina
  4. Muy buena y simpática reflexión Òscar.Cada vez son más,mi barrio está atestado de ellos,a los gatos me refiero :-)

    Abraçada empordanesa!

    ResponElimina
  5. Antonio, tracteu-los bé o ens fulminaran a tots amb rajos gamma directament sortits dels seus ulls incandescents quan menys ens ho esperem.

    Abraçada extraterrestre!

    ResponElimina
  6. Penso que no estem sols a l'univers, gats, balenes i bacteris a part. Certament, seria possible considerant la impossibilitat que es donin els infinetessimals valors combinatoris que han originat la vida en aquest planeta. Però, quan m'ho miro detingudament -just abans que m'agafi el mareig que sens falta em sobrevé- m'adono que, posats a jugar amb xifres tan enormes, és igual d'improbable que hi ha hagi un planeta habitat per vid intel·ligent com que n'hi hagi un milió.
    Quan em refereixo a vida intel·ligent aquí a la Terra em refereixo als gats, òbviament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la veritat és que en realitat jo no sé si hi ha vida més vida intel·ligent al Cosmos, però calculo que molt probablement sí, a efectes pràctics sembla que sols estem i sols ens quedarem, igual és que no els interessem, igual és que estem massa lluny... Crec que l'éssser humà seria un bon punt de partida de vida intel·ligent si evolucionem i ens convertim en autèntics humans, com per exemple defensa Eudald Carbonell. Els gats la veritat és que són una mica malparits, i alhora tendres, sempre divertits. Salutacions!

      Elimina
  7. Fa poc vaig llegir allò de que la prova de que hi ha vida intel.ligent allà fora és que no han vingut a visitar-nos. Però potser han vingut i no ens n'hem adonat, efectivament, com els teus extraterrestres Mega i Mini, cadascú amb les seves dèries... Es fa difícil pensar que no hi ha alguna forma de vida en tot, tot l'univers, segurament n'hi ha moltes, però és difícil imaginar-se quines, potser s'assemblen més a les bactèries que a les balenes o les personetes. No ho sé pel que fa als gatets, que són éssers bastant misteriosos (jo sóc més de gossos, eh?, que n'hi ha de ben peculiars, també). Així que continuarem rastrejant, no? I mentrestant, podem anar evolucionant fins i tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet potser és bo que no ens contactin si estan més evolucionats perquè alguns experts diuen que podria ser la fi de la civilització humana contactar amb una de molt superior, encara que vinguessin amb bones intencions, el terrabastall seria monumental.I segur que entre els humans n'hi hauria que no els rebrien bé, se m'acudeixen els fonamentalistes religiosos, per exemple? Clar que tal com estan actualment les coses, igual és l'última esperança que ens queda, que baixi algun ,alien com deia en Toni Sala en un article molt bo de principis d'any del seu blog. Jo sóc més de gats, però també m'agraden els gossos. Però sens dubte que els gats són més marcianets, eh?

      Elimina
  8. Ostres, no puc dormir, m'estic imaginant algun ésser allende els planetes fent-se ara mateix aquestes preguntes, estem sols????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que això ho he vist a alguna banda (vinyeta, cinema?) un humà mirant l'espai i preguntant-se si estem sols a l'univers, i un altre ésser a una altra banda del Cosmos fent-se la mateixa pregunta. Una cosa similar a bacteris extraterrestres seguríssim que n'hi ha per algun lloc, i també són superiors a nosaltres en que no pateixen problemes existencials.

      Elimina
    2. M'he comprat alguns llibres sobre l'univers (és que jo també estic amb el tema, via Sara) i hi ha un que es diu "Solos en el universo, el milagro de la vida en la tierra". L'autor, John Gribbin, defensa que encara que la vida és possible, de vida intel·ligent només n'hi ha a la terra, almenys a la Via Làctia (que pot tenir un bilió d'estrelles). Me l'estic llegint en diagonal, però ve a dir el que deia l'Eduard en el seu comentari, que s'han donat una sèrie de circumstàncies excepcionals que han conduït fins on estem (l'Eduard deia que aquestes circumstàncies excepcionals bé es poden repetir a l'univers, i potser, per això, aquest autor limita la seva tesi a la Via Làctia -que déu n'hi do com és de gran, dic jo!). Així que si en aquests moments algú s'està fent aquestes mateixes preguntes està clar que està lluny, però que molt lluny...

      Elimina
    3. Gemma, amb perdó per John Gribbin, però l'homo (sapiens?), al llarg de la seva història ha estat molt donat a fer especulaciona gratuïtes amb aires de grandesa i pretensió de dogma, que després s'han demostrat més que falses, o sigui que em sembla que tant sap ell com jo si hi ha vida intel·ligent a la Via Làctia, a banda de la felina... Però, moltes gràcies per l'interès en el tema, que trobo que és fascinant i frustrant alhora, no?

      Elimina
    4. Si ja et dic jo que m'ho crec tot, estic a punt de creure que els gats són marcianitus...

      Elimina
    5. Gemma, si convivissis cada dia amb un ho sabries del cert...

      Elimina
  9. ja va bé que apel·lem a la condició extraterrestre...
    i per cert, Òscar, has quedat de conya a la foto del blog Bogarde amb el Missatger de Scooter Boy!

    ResponElimina
  10. ja va bé que apel·lem a la condició extraterrestre...
    i per cert, Òscar, has quedat de conya a la foto del blog Bogarde amb el Missatger de Scooter Boy!

    ResponElimina
    Respostes
    1. bogardes, vosaltres i sou els meus aliens favorits, després del Messi, és clar... Gràcies!

      Elimina
  11. Tinc la impressió que sempre hem viscut amb d'extraterrestres. L'únic dubte que tinc és decidir si són ells o si sóc jo. El darrer individu que m'ha fet sospitar és un tal Sheldon Adelson. O bé ell és d'un altre planeta o bé ho sóc jo. Sigui com sigui (digue'm xenòfob) m'agradaria que cadascú es quedés el seu planeta.
    L'acudit sobre el tema que més m'agrada és aquest:
    "La prova definitiva que hi ha vida intel·ligent a l'espai exterior és que mai no han vingut a visitar-nos".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon acudit, potser realitat, el de la Gemma, efectivament. Vaig sentir que el tal Sheldon Anderson considera Obama poc menys que un socialista perillós, o sigui que igual sí que és d'un altre planeta. La veritat és que a mi m'agrada una mica el joc, però amb un casino a Barcelona ja en tenim prou per perdre diners, tampoc no ens calen dos.

      Elimina
  12. T'aseguro que avui la meva gata no dormirà amb mi! xD

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, espero que hagueu dormit bé igualment, sense haver estat abduides per cap nau espacial que us hagi sotmès a algun experiment ni res...

      Petons còsmics!

      Elimina