Dormir

Això d'haver de dormir és ben estrany. Vull dir que un pot entendre fàcilment perquè serveix menjar, però dormir no és menys necessari, i no sembla tan obvia la seva utilitat. La nit, a més, sembla inventada expressament per dormir, el qual semblaria una casualitat còsmica notable, si no fos perquè devia ser precisament la nit la que va inventar la necessitat de dormir en els éssers vius. Des que es va inventar la bombeta, però, la nit ja no és el que era. Resulta temptador encendre els llums i tranuitar. Encendre l'ordinador i tranuitar. Bonica paraula "tranuitar". Vol dir "trasnochar", eh?

Si no dormíssim no existirien els somnis, i què seria llavors la vigília d'un món sense somnis? Bé, la veritat és que així també ens haguéssim estalviat aquell lamentable recurs literari, del cinema, o dels serials televisius, on tot el que passava era un somni del protagonista. D'altra banda si no haguéssim de dormir, potser no s'hagués inventat mai el llit, que és sense dubte un dels grans invents de la història de la humanitat. Llegir una estoneta al llit i clapar-te amb el llibre obert a la mateixa pàgina que ahir és un petit gran plaer que tots hem practicat alguna vegada. Un dels petits grans plaers de la vida associats al llit que la gent que no llegeix, o que a les nits, per exemple, es dedica a practicar sexe, es perd incomprensiblement.

Crec que he aconseguit el meu objectiu amb aquest apunt: fer-me venir son. Segurament he aconseguit el mateix amb els lectors. Ah no, que aquesta hora ja no en queda cap de despert. Doncs em sap greu si per la son us perdeu aquesta cançó del Tom Waits, però podeu mirar de compensar-ho ara mateix amb algun somni, innocent o no. I ja m'explicareu què heu somniat aquesta nit, demà al matí, o per la tarda, o per la nit, o ni que sigui a l'hora de la migdiada.