Carry

D’aquí just un mes, el 19 de setembre d’enguany,  sortirà a la venda el nou disc de Tori Amos “Night Of Hunters”, un disc d'inspiració clàssica, i significativament llençat pel segell “Gramophone”. Just ahir dijous n’he escoltat per primera vegada un avançament, la cançó “Carry”,  que ja té videoclip i tot...

Dir que no tinc paraules seria un recurs massa fàcil i massa fals, o sigui que m’esforçaré en dir-ne alguna cosa, a banda de compartir el vídeo, que és el que realment importa (i espero que no desaparegui l’enllaç d’aquí un parell de dies). Però allò difícil de voler dir alguna cosa del què m’ha semblat aquesta cançó és no sonar exagerat, mistificador o excessivament idòlatra...

La veritat és que m’he emocionat sincerament amb aquest tema. Feia temps —potser és perquè últimament no l’escoltava massa— que la Tori no m’arribava tant, i no sé si m’havia passat mai que, amb una cançó nova, i en una primera audició, algú m' aconseguís arribar d’aquesta manera. I això que no és una cançó que soni especialment fàcil a l’oïda, em sembla a mi... I això que a mi no m’agrada especialment la música clàssica! Però, quina cançó, punyeta...! Ningú ha de compartir necessàriament  el meu entusiasme (faltaria més!), però jo aquesta joia me la guardo des d'ara mateix  al meu racó dels tresors més especials.

I és que passa el temps, passa la vida, la música i la gent va i ve, però la Tori segueix proporcionant-me, de tant en tant, de fet, amb una constància força admirable, estones màgiques de bellesa musical i vital, per mi, què voleu que us digui, gairebé incomparables...

“Carry” de Tori Amos ("Night Of Hunters")