"An irish heart is nothing but his imagination."
G.B.Shaw
En la propera vida si no sóc català (que és molt cansat i, sovint, molt ensopit), m'agradaria ser irlandès: ser un busca-brega, lluitar contra Anglaterra, anar borratxo de pub en pub, dedicar gairebé completament la meva vida a la “Guinness”, lligar-me una pèl-roja, passejar per les verdes valls en diumenges boirosos, recollir trèvols de tres fulles, plantejar-me el suïcidi a la vora d’impressionants penya-segats (si la pèl-roja no m'estima o perquè sí), escriure poemes místics, cantar música celta, convertir-me així en el clixé encarnat d’algun català idiota que porta un blog a Barcelona i que el més a prop d’Irlanda que ha estat és al “Michael Collins” del seu barri.
G.B.Shaw
En la propera vida si no sóc català (que és molt cansat i, sovint, molt ensopit), m'agradaria ser irlandès: ser un busca-brega, lluitar contra Anglaterra, anar borratxo de pub en pub, dedicar gairebé completament la meva vida a la “Guinness”, lligar-me una pèl-roja, passejar per les verdes valls en diumenges boirosos, recollir trèvols de tres fulles, plantejar-me el suïcidi a la vora d’impressionants penya-segats (si la pèl-roja no m'estima o perquè sí), escriure poemes místics, cantar música celta, convertir-me així en el clixé encarnat d’algun català idiota que porta un blog a Barcelona i que el més a prop d’Irlanda que ha estat és al “Michael Collins” del seu barri.
Casualment aquests dies m'he reenamorat de Loreena McKennitt, escoltant-la. No és irlandesa però mereix ser-ho, i en tot cas té les arrels, sens dubte. I és veritat que les pèl-roges tenen aquest aire espiritual que jo associo, segurament una mica desbarrant, a les sacerdotesses dels mítics i també segurament falsos temps feliços de les cultures matriarcals.
ResponEliminaI què dir-te del gran Van Morrison que no compartim ja ambdós...
I també casualment ahir vaig veure Infiltrats, la no gens menyspreable pel·lícula de Scorsese, on es diu aquesta perla: "Els irlandesos som els únics immunes a la psiconàlisi". Potser perquè en tenen prou amb la seva música, les seves llegendes i ... la seva cervesa i whisky.
jo, irlandesa, ni cuita en cervesa negra. haver d'aguantar aquest munt d'homes irlandesos torrats, missògins, depressius? au va! si a la propera em toca ser "de per allà" emigro a Itàlia a la recerca d'algun poca vergonya que em prengui el pèl. :)
ResponEliminaEduard, a mi m'agrada molt la Loreena Mckennit, no només com a cantant... Les pèl-roges tenen quelcom místic i virginal que convida invariablement al sexe. Van Morrison, el millor del món mundial, juntament amb la meva pèl-roja favorita, no cal dir qui és. La frase aquesta que cites és per emmarcar-la: així m'agradaria ser en una altra vida, d'una sola peça irreductible, interessant i irlandesa.
ResponEliminaClidice, doncs segur que hi ha molts italians i italianes aprofitables, sens cap mena de de dubte, però el meu clixé d'italìà és el darrer que vull ser jo en una altra vida, vés per on!
He afegit una frase d'introducció al post que avui mateix he llegit al pub "Michael Collins".
Rectifico, el darrer que desitjo ser en una vida propera és el clixé d'espanyol, després ja vénen els italians.
ResponElimina